Com donem resposta a les necessitats d'alimentació de les persones amb pocs recursos

Davant la situació de risc d’exclusió social derivada per la manca d’ingressos o pel sobreendeutament, un dels problemes més greus conseqüència de la crisi és la incapacitat de les famílies per cobrir les seves necessitats bàsiques alimentàries. A l’enfrontar el pagament d’una hipoteca, del lloguer o dels subministraments bàsics, les llars catalanes es troben en el dilema de triar entre aquest pagament per mantenir una vivenda o destinar els ingressos als productes alimentaris.

Des dels Ajuntaments socialistes, defensem un model que s’involucri en el benestar de les persones i que doni resposta a les seves necessitats. El conjunt d’actuacions que portem a terme tenen com a eixos bàsics:

■ Salvaguardar la dignitat de la persona
■ Aconseguir la seva inserció al mercat laboral
■ Buscar la corresponsabilitat de la persona que rep l’atenció
■ Promoure la col·laboració de comerços, empreses i altres agents que poden implicar-se en reduir la fam

■ Recuperar la xarxa de solidaritat comunitària
■ Coordinar les entitats i les persones voluntàries

Fins ara, l’aproximació assistencialista d’entitats havia funcionat, fent una feina vital i molt necessària –donant resposta a les persones que passen gana. Però avui hem de donar un pas endavant i configurar un nou criteri, basat en la solidaritat com a motor principal per a combatre la desigualtat.

Per no necessitar bancs d’aliments hem de treballar per a la reactivació econòmica i la consecució d’una renda mínima d’inserció o una renda bàsica de ciutadania. Hem de minimitzar els factors que són causants d’exclusió, com la pèrdua d’ocupació o d’habitatge, i evitar que altres situacions (retallades a la sanitat, manca d’autonomia personal per motius de salut, sobreendeutament...) comportin situacions de marginalitat o desigualtat.

Mentrestant, per respondre a les necessitats aquí i ara, defensem que les polítiques de cobertura alimentària han de prestar-se des dels municipis –que és l’àmbit on realment es coneixen la situació de cada cas i on es pot coordinar millor l’acció de les entitats, de les empreses i de la ciutadania, amb capacitat per treure’n el màxim potencial a aquesta cooperació.

Proposem accions com la instauració de Botigues Solidàries, on a través d’un sistema de punts i amb l’estreta col·laboració entre entitats i Serveis Socials, les persones poden accedir a cistelles d’aliments amb productes bàsics. El sistema de punts els permet triar què incloure al cistell, bescanviant-los en base a les seves necessitats i preferències. 

En aquesta línia, proposem la creació d’una targeta de compra per a supermercats i grans superfícies, on els beneficiaris tinguin acumulada la quantitat de diners que els correspondria –per tal que puguin comprar de manera autònoma. Seria una forma de dignificar aquest servei, de manera que no es crearia un estigma per anar a buscar els productes a entitats sinó que s’assimilaria l’ús d’aquesta mena de targetes com un instrument de redistribució de la riquesa, normalitzant a la vegada la situació dels beneficiaris i trencant dinàmiques negatives d’exclusió social.

Així doncs, reclamem un model que segueixi aquests principis:

■ Justícia social en front a la caritat
■ Drets en front a la discrecionalitat
■ Normalització en front a l’estigmatització
■ Solidaritat en front a l’assistencialisme

Anna Celma Melero